república primerenca
entrades
el dictador de la llar romana
abans de governar el món els romans eren governats pels seus propis pares. l'aterridor poder del paterfamilias i el dret jurídic d'aplicar la sentència capital als seus fills.
patricis i plebeus
l'inici d'una guerra freda de cinc-cents anys. com l'elit es va tancar en banda creant els patricis i inventant una barrera de sang per deixar la plebs sense drets polítics.
la primera màquina de guerra
oblida la legió de les pel·lícules. els primers soldats romans lluitaven com a hoplites grecs formant una falange impenetrable. l'exèrcit que va arrencar veu política a punta de llança.
l'invent del consolat
com governar després de prohibir els reis. el senat romà inventa la magistratura dividida dels dos cònsols i el poder del veto per evitar noves tiranies l'any 509 a.n.e.
el cònsol i el càstig màxim
la justícia cega de roma. el cònsol brut ha de condemnar els seus propis fills a la pena capital per conspirar per retornar els reis al tron. el missatge de lleialtat absoluta a l'estat.
la batalla del llac regil
l'últim intent militar per restaurar els reis. la coalició llatina xoca contra roma al llac regil cap al 496 a.n.e. i la llegenda mística dels diòscurs càstor i pòl·lux salvant les legions.
la primera vaga general
els plebeus paralitzen roma abandonant la ciutat en la secessio plebis del 494 a.n.e. tips de la servitud per deutes, obliguen el senat patrici a rendir-se creant el tribunat de la plebs.
el polític intocable de roma
el tribú de la plebs i el poder del veto. la sacrosanctitas, l'escut màgic legal que protegia els líders populars i els donava poder per paralitzar el senat i la república sencera.
la xarxa mafiosa de roma
el sistema de clientela. com els rics patricis controlaven els vots i els carrers de roma comprant la lleialtat de la plebs empobrida mitjançant favors i préstecs.
l'heroi que va trair roma
gneu marci coriolà va ser el soldat més letal de roma, però el seu odi a la plebs el va portar a l'exili. com es va aliar amb els enemics volscs per intentar aniquilar la seva pròpia ciutat natal.
el monopoli dels auguris
com els sacerdots patricis feien servir l'art de l'auguri i la interpretació del vol dels ocells com una arma burocràtica per suspendre eleccions i bloquejar les lleis del poble.
el pagès que va salvar roma
luci quinci cincinat rep el comandament absolut com a dictador el 458 a.n.e. per salvar les legions atrapades. esclafa l'enemic en setze dies i sorprèn el món renunciant al poder per tornar a la seva granja.
el segrest de la república
roma suspèn el seu govern el 451 a.n.e. i lliura el comandament absolut a deu homes, els decemvirs, per redactar lleis. com l'aristòcrata api claudi va convertir el projecte legal en una tirania brutal.
la sang a les dotze taules
el crim d'api claudi contra la jove vergínia desferma el caos militar. un pare mata la seva filla per salvar-la de l'esclavitud i provoca la caiguda dels decemvirs i la publicació de les dotze taules el 449 a.n.e.
la llei que va legalitzar l'amor
els patricis van prohibir per llei casar-se amb plebeus per blindar la seva puresa de sang. la pressió de la plebs força la lex canuleia el 445 a.n.e. i obre la primera esquerda al mur del poder.
el setge sota la terra
el setge de veies es va perllongar una dècada i va portar el dictador camil a excavar un túnel colossal sota els murs. la tàctica de guerra psicològica de l'evocatio per arrabassar als etruscs la seva deessa protectora.
el dia més fosc de roma
la marea de guerrers gals xoca contra els romans al riu àlia. el pànic psicològic desfà les formacions, deixa les legions massacrades i la capital indefensa. el 18 de juliol va quedar marcat per sempre com a dia nefast.
el saqueig i la humiliació gala
els gals saquegen i incendien roma. els senadors són massacrats i el cabdill brennus humilia la república exigint or i pronunciant la llegendària frase vae victis.
el turó i els ocells sagrats
la resistència romana atrinxerada al capitoli sobreviu a una emboscada nocturna dels gals gràcies a les oques de juno, salvant la ciutadella de la caiguda en el saqueig de roma.
el segon fundador de roma
el dictador furi camil torna de l'exili i convenç els romans, desesperats per fugir, de reconstruir la capital sobre les seves pròpies cendres en lloc d'abandonar-la. la tradició el consagra com a segon fundador de roma.
el càstig de la decimació
la decimatio va ser el càstig militar més brutal de roma: una loteria mortal on el preu del motí o la covardia col·lectiva era morir a cops a mans dels teus propis companys de tenda.
la revenja dels exclosos
el conflicte dels ordes no va ser una revolta de famolencs sinó una guerra pels càrrecs liderada per una elit plebea rica. el 367 a.n.e. les lleis licínio-sèxties van obrir el consolat a la plebs i, sense voler, van alimentar una nova aristocràcia.
el final de la falange
a mitjan segle iv a.n.e., a les muntanyes del sud d'itàlia, roma abandona el rígid mur de llances de la falange hoplita i reorganitza les seves legions en maniples, blocs articulats disposats com un tauler d'escacs. la datació d'aquell canvi, però, és més esquemàtica del que sol explicar-se.
el pare que va executar el seu fill
l'any 340 a.n.e., durant la guerra llatina, el cònsol titus manli torquat fa ajusticiar el seu propi fill per haver guanyat un duel sense permís. d'aquella severitat va néixer un proverbi, la «disciplina manliana».
el sacrifici a l'inframón
l'any 340 a.n.e., amb l'ala esquerra romana cedint davant els llatins al peu del vesuvi, el cònsol publi deci mus es va cobrir el cap i va carregar tot sol contra l'enemic, oferint-se en la devotio als déus de l'inframón a canvi de la victòria.
la vergonya de les forques caudines
el 321 a.n.e., en un congost dels apenins, dos exèrcits consulars romans queden atrapats sense escapatòria. el general samnita gai ponci no els mata: els obliga a rendir les armes i a passar sota el jou, la pitjor afronta que un soldat romà podia patir.
la reina dels camins
l'any 312 a.n.e. el censor api claudi ordena traçar la via àpia de roma a càpua. roma descobreix que una guerra es guanya amb calçades que no s'enfonsen al fang, i neix la seva primera infraestructura logística.
la gran coalició contra roma
l'any 295 a.n.e., samnites, gals, etruscos i umbres es van aliar per anihilar roma a la plana de sentí. el cònsol publi deci mus va repetir la devotio del seu pare i es va oferir als déus de la mort; la victòria va segellar l'hegemonia romana sobre itàlia.
el jurament de la legió de lli
a aquilònia, l'any 293 a.n.e., l'aristocràcia samnita va tancar els seus millors homes en un recinte de lli i els va fer jurar morir abans que fugir. el cònsol luci papiri cursor va descobrir que el fanatisme no atura una legió ben formada.
la cinquena secessió i la llei que iguala
el 287 a.n.e. la plebs abandona roma per última vegada i acampa al janícul. per fer-la tornar, el dictador quint hortensi promulga la lex hortensia, que converteix els plebiscits en llei obligatòria per a tothom i tanca dos segles de conflicte dels ordres.
la toga tacada i la guerra justa
el 282 a.n.e. una flota romana entra en aigües vedades davant de tàrent i desencadena la guerra. la tradició la va justificar amb la toga tacada d'un ambaixador, però el veritable mecanisme va ser el bellum iustum, la maquinària ritual amb què roma es presentava sempre com a víctima.
el mur de piques d'heraclea
el 280 a.n.e. la legió manipular xoca per primera vegada contra la falange de piques macedònica i contra vint elefants de guerra. pirros d'epir guanya el camp a heraclea, però descobreix entre els morts un enemic que no sap rendir-se.
la victòria pírrica d'àsculum
l'any 279 a.n.e. pirros d'epir torna a derrotar roma a àsculum, però perd milers dels seus millors soldats, irreemplaçables tan lluny de casa. d'aquella jornada neix l'expressió «victòria pírrica» i la lliçó que un èxit tàctic pot condemnar una guerra sencera.