república romana
entrades
el crim que va destruir els reis
la monarquia romana no va caure per una guerra ni per una crisi econòmica, sinó per l'assalt del príncep sext tarquini a la noble lucrècia. el crim que va desfermar la fúria de l'aristocràcia i va fundar la república romana el 509 a.n.e.
el dictador de la llar romana
abans de governar el món els romans eren governats pels seus propis pares. l'aterridor poder del paterfamilias i el dret jurídic d'aplicar la sentència capital als seus fills.
patricis i plebeus
l'inici d'una guerra freda de cinc-cents anys. com l'elit es va tancar en banda creant els patricis i inventant una barrera de sang per deixar la plebs sense drets polítics.
la primera màquina de guerra
oblida la legió de les pel·lícules. els primers soldats romans lluitaven com a hoplites grecs formant una falange impenetrable. l'exèrcit que va arrencar veu política a punta de llança.
l'invent del consolat
com governar després de prohibir els reis. el senat romà inventa la magistratura dividida dels dos cònsols i el poder del veto per evitar noves tiranies l'any 509 a.n.e.
el cònsol i el càstig màxim
la justícia cega de roma. el cònsol brut ha de condemnar els seus propis fills a la pena capital per conspirar per retornar els reis al tron. el missatge de lleialtat absoluta a l'estat.
la batalla del llac regil
l'últim intent militar per restaurar els reis. la coalició llatina xoca contra roma al llac regil cap al 496 a.n.e. i la llegenda mística dels diòscurs càstor i pòl·lux salvant les legions.
la primera vaga general
els plebeus paralitzen roma abandonant la ciutat en la secessio plebis del 494 a.n.e. tips de la servitud per deutes, obliguen el senat patrici a rendir-se creant el tribunat de la plebs.
el polític intocable de roma
el tribú de la plebs i el poder del veto. la sacrosanctitas, l'escut màgic legal que protegia els líders populars i els donava poder per paralitzar el senat i la república sencera.
la xarxa mafiosa de roma
el sistema de clientela. com els rics patricis controlaven els vots i els carrers de roma comprant la lleialtat de la plebs empobrida mitjançant favors i préstecs.
l'heroi que va trair roma
gneu marci coriolà va ser el soldat més letal de roma, però el seu odi a la plebs el va portar a l'exili. com es va aliar amb els enemics volscs per intentar aniquilar la seva pròpia ciutat natal.
el monopoli dels auguris
com els sacerdots patricis feien servir l'art de l'auguri i la interpretació del vol dels ocells com una arma burocràtica per suspendre eleccions i bloquejar les lleis del poble.
el pagès que va salvar roma
luci quinci cincinat rep el comandament absolut com a dictador el 458 a.n.e. per salvar les legions atrapades. esclafa l'enemic en setze dies i sorprèn el món renunciant al poder per tornar a la seva granja.
el segrest de la república
roma suspèn el seu govern el 451 a.n.e. i lliura el comandament absolut a deu homes, els decemvirs, per redactar lleis. com l'aristòcrata api claudi va convertir el projecte legal en una tirania brutal.
la sang a les dotze taules
el crim d'api claudi contra la jove vergínia desferma el caos militar. un pare mata la seva filla per salvar-la de l'esclavitud i provoca la caiguda dels decemvirs i la publicació de les dotze taules el 449 a.n.e.
la llei que va legalitzar l'amor
els patricis van prohibir per llei casar-se amb plebeus per blindar la seva puresa de sang. la pressió de la plebs força la lex canuleia el 445 a.n.e. i obre la primera esquerda al mur del poder.
el setge sota la terra
el setge de veies es va perllongar una dècada i va portar el dictador camil a excavar un túnel colossal sota els murs. la tàctica de guerra psicològica de l'evocatio per arrabassar als etruscs la seva deessa protectora.
el dia més fosc de roma
la marea de guerrers gals xoca contra els romans al riu àlia. el pànic psicològic desfà les formacions, deixa les legions massacrades i la capital indefensa. el 18 de juliol va quedar marcat per sempre com a dia nefast.
el saqueig i la humiliació gala
els gals saquegen i incendien roma. els senadors són massacrats i el cabdill brennus humilia la república exigint or i pronunciant la llegendària frase vae victis.
el turó i els ocells sagrats
la resistència romana atrinxerada al capitoli sobreviu a una emboscada nocturna dels gals gràcies a les oques de juno, salvant la ciutadella de la caiguda en el saqueig de roma.
el segon fundador de roma
el dictador furi camil torna de l'exili i convenç els romans, desesperats per fugir, de reconstruir la capital sobre les seves pròpies cendres en lloc d'abandonar-la. la tradició el consagra com a segon fundador de roma.
el càstig de la decimació
la decimatio va ser el càstig militar més brutal de roma: una loteria mortal on el preu del motí o la covardia col·lectiva era morir a cops a mans dels teus propis companys de tenda.
la revenja dels exclosos
el conflicte dels ordes no va ser una revolta de famolencs sinó una guerra pels càrrecs liderada per una elit plebea rica. el 367 a.n.e. les lleis licínio-sèxties van obrir el consolat a la plebs i, sense voler, van alimentar una nova aristocràcia.