institucions
entrades
les úniques dones intocables
les verges vestals van ser la gran excepció jurídica de roma. dones emancipades, amb poder per indultar un condemnat en creuar-se amb ell, però sotmeses a un càstig atroç si trencaven els vots: la mort sense vessament de sang.
l'invent del consolat
com governar després de prohibir els reis. el senat romà inventa la magistratura dividida dels dos cònsols i el poder del veto per evitar noves tiranies l'any 509 a.n.e.
el polític intocable de roma
el tribú de la plebs i el poder del veto. la sacrosanctitas, l'escut màgic legal que protegia els líders populars i els donava poder per paralitzar el senat i la república sencera.
la llei que va legalitzar l'amor
els patricis van prohibir per llei casar-se amb plebeus per blindar la seva puresa de sang. la pressió de la plebs força la lex canuleia el 445 a.n.e. i obre la primera esquerda al mur del poder.
la revenja dels exclosos
el conflicte dels ordes no va ser una revolta de famolencs sinó una guerra pels càrrecs liderada per una elit plebea rica. el 367 a.n.e. les lleis licínio-sèxties van obrir el consolat a la plebs i, sense voler, van alimentar una nova aristocràcia.
la reina dels camins
l'any 312 a.n.e. el censor api claudi ordena traçar la via àpia de roma a càpua. roma descobreix que una guerra es guanya amb calçades que no s'enfonsen al fang, i neix la seva primera infraestructura logística.
la cinquena secessió i la llei que iguala
el 287 a.n.e. la plebs abandona roma per última vegada i acampa al janícul. per fer-la tornar, el dictador quint hortensi promulga la lex hortensia, que converteix els plebiscits en llei obligatòria per a tothom i tanca dos segles de conflicte dels ordres.