esdeveniments
entrades
l'assalt de les sabines
per evitar l'extinció de roma, ròmul va organitzar un engany massiu contra les tribus veïnes. el rapte de les sabines com a mite fundacional de l'assimilació forçosa de pobles, i de com dues comunitats enemigues van acabar fonent-se en una.
el primer magnicidi de roma
la misteriosa desaparició de ròmul i el rumor d'un crim d'estat orquestrat pel senat. com roma va resoldre el seu primer buit de poder elegint un estranger, numa pompili, que va fundar la religió de l'estat sense desembeinar l'espasa.
el duel que va canviar roma
roma i alba longa es van jugar el futur de les seves ciutats en un combat a mort de tres contra tres. la llegenda dels horacis i els curiacis i l'origen mític de la provocatio, el dret del ciutadà a apel·lar al poble.
el crim que va destruir els reis
la monarquia romana no va caure per una guerra ni per una crisi econòmica, sinó per l'assalt del príncep sext tarquini a la noble lucrècia. el crim que va desfermar la fúria de l'aristocràcia i va fundar la república romana el 509 a.n.e.
el cònsol i el càstig màxim
la justícia cega de roma. el cònsol brut ha de condemnar els seus propis fills a la pena capital per conspirar per retornar els reis al tron. el missatge de lleialtat absoluta a l'estat.
la primera vaga general
els plebeus paralitzen roma abandonant la ciutat en la secessio plebis del 494 a.n.e. tips de la servitud per deutes, obliguen el senat patrici a rendir-se creant el tribunat de la plebs.
el segrest de la república
roma suspèn el seu govern el 451 a.n.e. i lliura el comandament absolut a deu homes, els decemvirs, per redactar lleis. com l'aristòcrata api claudi va convertir el projecte legal en una tirania brutal.
la sang a les dotze taules
el crim d'api claudi contra la jove vergínia desferma el caos militar. un pare mata la seva filla per salvar-la de l'esclavitud i provoca la caiguda dels decemvirs i la publicació de les dotze taules el 449 a.n.e.
el setge sota la terra
el setge de veies es va perllongar una dècada i va portar el dictador camil a excavar un túnel colossal sota els murs. la tàctica de guerra psicològica de l'evocatio per arrabassar als etruscs la seva deessa protectora.
el saqueig i la humiliació gala
els gals saquegen i incendien roma. els senadors són massacrats i el cabdill brennus humilia la república exigint or i pronunciant la llegendària frase vae victis.
el turó i els ocells sagrats
la resistència romana atrinxerada al capitoli sobreviu a una emboscada nocturna dels gals gràcies a les oques de juno, salvant la ciutadella de la caiguda en el saqueig de roma.
el pare que va executar el seu fill
l'any 340 a.n.e., durant la guerra llatina, el cònsol titus manli torquat fa ajusticiar el seu propi fill per haver guanyat un duel sense permís. d'aquella severitat va néixer un proverbi, la «disciplina manliana».
el sacrifici a l'inframón
l'any 340 a.n.e., amb l'ala esquerra romana cedint davant els llatins al peu del vesuvi, el cònsol publi deci mus es va cobrir el cap i va carregar tot sol contra l'enemic, oferint-se en la devotio als déus de l'inframón a canvi de la victòria.
la vergonya de les forques caudines
el 321 a.n.e., en un congost dels apenins, dos exèrcits consulars romans queden atrapats sense escapatòria. el general samnita gai ponci no els mata: els obliga a rendir les armes i a passar sota el jou, la pitjor afronta que un soldat romà podia patir.
la toga tacada i la guerra justa
el 282 a.n.e. una flota romana entra en aigües vedades davant de tàrent i desencadena la guerra. la tradició la va justificar amb la toga tacada d'un ambaixador, però el veritable mecanisme va ser el bellum iustum, la maquinària ritual amb què roma es presentava sempre com a víctima.