a l’antiga roma hi havia un dia del calendari en què les cortesanes de la ciutat tenien un paper religiós reconegut, i el compartien ni més ni menys que amb el rei dels déus. ovidi el posa el 23 d’abril, en la primera de les dues festes del vi. la segona queia un dia com avui, un 19 d’agost: les vinalia rustica, setmanes abans que ningú trepitgés ni un sol raïm.
i aquí els testimonis antics no diuen tots el mateix. primer, els que parlen de júpiter: fest anota el dia com a festa de júpiter, i varró, en el seu tractat sobre la llengua llatina, diu de les vinalia d’abril: és el dia de júpiter, no pas de venus. en aquell mateix passatge, sense donar-li dia, explica com s’obria la verema: en diversos llocs del laci, diu, la començaven els sacerdots en nom de la comunitat, i a roma encara en el seu temps. allà l’obria el flamen dialis, el sacerdot de júpiter —auspicatur vindemiam, escriu—: quan havia manat collir el raïm, sacrificava una anyella al déu i, entre el tall i l’ofrena de les entranyes, veremava ell.
aleshores, d’on surt venus? el mateix varró ho explica, i la porta són els horts: aquell dia se li havia dedicat un temple, i cada 19 d’agost els horts quedaven consagrats a ella com a protectora dels jardins i els hortolans feien festa. en el seu tractat sobre el camp va més lluny: les vinalia rustica, diu, es van instituir per ella. venus entra en la data per l’horticultura, no pas pel vi.
però potser hi havia una segona porta, molt més cridanera. vora la porta collina s’alçava un temple de venus ericina, un culte portat de la muntanya d’èrix, a sicília; del santuari d’allà, estrabó diu que en altre temps havia estat ple d’esclaves consagrades a la deessa. roma el va importar durant les guerres púniques, i aquí cal distingir: livi registra dos santuaris diferents, un al capitoli, promès en vot el 217 a.n.e. després del desastre del trasimeno i dedicat el 215 a.n.e., i aquest altre, dedicat el 181 a.n.e., que ell mateix situa extramurs, fora de la porta. allà mana ovidi, en els seus fastos, que acudeixin les cortesanes —volgares puellae, les anomena— a oferir encens, murtra i menta i a demanar bellesa i el favor del poble; i ho mana per al 23 d’abril.
convé dir fins on arriba l’evidència. aquell «dia de les cortesanes» ovidi el posa en l’altra vinalia —la vinalia priora del 23 d’abril—. portar-lo a l’agost és una inferència d’aquesta pàgina, perquè les dues vinalia comparteixen nom i deessa; cap de les seves fonts antigues no ho diu. scullard, en el seu llibre sobre les festes de la república, sosté que les dues vinalia eren originàriament de júpiter i que venus s’hi va associar després.
així que en un mateix 19 d’agost roma celebrava júpiter, deixava els horts en mans de venus i, extramurs, les seves cortesanes potser resaven a una deessa importada de sicília. no era cap contradicció per a ells: el calendari romà superposava capes sense demanar permís, i una data podia pertànyer alhora al déu de l’estat, a la deessa dels jardins i potser a una deessa siciliana amb el temple fora de la porta.
