anníbal va marxar cap a itàlia lleuger de càrrega. polibi explica que, al nord de l’ebre, va deixar un tal hannó amb deu mil infants, mil genets i tot el bagatge de l’exèrcit expedicionari, i va continuar amb la tropa alleugerida. aquell mateix any, 218 abans de la nostra era, un exèrcit romà va desembarcar a la seva esquena, i prop d’una ciutat anomenada cissa aquell bagatge va canviar de mans. va ser la primera collita d’una decisió que el cònsol publi corneli escipió havia pres a la vora del roine.
a publi li havia tocat hispània en el sorteig de províncies, i hi va salpar amb seixanta naus. en saber que anníbal ja creuava els pirineus, va desembarcar a la boca massaliota del roine, convençut que el tenia a molts dies de distància; quan va arribar al pas del riu, tres dies després que els cartaginesos l’haguessin deixat enrere, no hi va trobar ningú. amb l’enemic camí d’itàlia, va dividir les seves forces. les fonts ho expliquen amb paraules diferents: polibi diu en un passatge que va enviar el seu germà gneu a les operacions d’ibèria i, en un altre, que li va deixar les forces amb l’ordre de fer la guerra amb energia a àsdrubal, mentre ell desembarcava a itàlia amb pocs homes; livi escriu que li va donar «la major part de les tropes». el motiu només el dóna livi: no va voler deixar sense tropes romanes la província que li havia tocat. publi va tornar per sortir al pas d’anníbal quan baixés dels alps. on va desembarcar és un altre desacord: polibi diu pisa; livi diu gènova en un capítol i pisa uns capítols després.
al davant hi havia dos comandaments cartaginesos. al sud, àsdrubal barca, el germà d’anníbal, a qui aquest havia deixat el govern d’hispània amb infanteria, cavalleria, una flota i vint-i-un elefants. al nord de l’ebre, hannó amb la seva guarnició, posat allà, diu livi, per tenir en el seu poder els passos que uneixen hispània amb les gàl·lies. aquest hannó no és el fill de bomílcar que va acompanyar anníbal al roine.
gneu va desembarcar a emporion, l’actual empúries. el vídeo en diu ciutat grega, i ho era, però no només: plini la descriu com una ciutat doble, d’antics pobladors i de grecs descendents de focea, i livi, en explicar la campanya de cató el 195, diu que llavors eren ja dues poblacions separades per un mur. des d’allà, gneu es va guanyar el litoral fins a l’ebre. polibi explica desembarcaments, setges a les ciutats que el rebutjaven i bon tracte a les que l’acceptaven; livi comença pels laietans, parla d’aliances renovades i noves, de fama de clemència, i no esmenta setges. després es va endinsar a l’interior amb molts aliats ibers.
per a polibi, cissa va ser una batalla campal; per a livi, «no va ser un gran combat».
hannó va acampar davant seu prop d’una ciutat anomenada cissa. aquí les dues fonts se separen. polibi parla d’una batalla campal, sense xifres: gneu va vèncer, va fer presoners hannó i andobales, un règul iber molt afecte a cartago, i es va apoderar d’un botí quantiós, perquè amb els vençuts hi havia tot el bagatge de l’exèrcit que havia partit cap a itàlia. livi explica un xoc menor: sis mil enemics morts, dos mil presoners amb la guàrdia del campament, el campament assaltat, el general capturat amb alguns principals i la mateixa cissis presa, amb un botí de poc valor, estris bàrbars i esclaus barats. el que va enriquir els soldats va ser el campament, on l’exèrcit d’anníbal havia deixat gairebé tot el que tenia valor a aquesta banda dels pirineus per no carregar-ho. que l’andobales de polibi sigui l’indíbil de livi es basa en el fet que el mateix polibi, més endavant, anomena andobales rei dels ilergets i germà de mandoni, i livi fa mandoni germà d’indíbil, règul dels ilergets; polibi no diu que sigui el mateix capturat a cissa. on era cissa, cap font antiga no ho diu: livi només la posa al costat del campament d’hannó.
àsdrubal va creuar l’ebre, però va arribar tard. les fonts no coincideixen en l’ordre: per a polibi ja sabia del desastre i va acudir en ajuda, i els vuit mil infants i mil genets són el destacament que va separar per donar el cop; per a livi va creuar amb aquesta força abans de tenir notícies segures i se’n va assabentar pel camí. el que va fer sí que coincideix: va sorprendre les tripulacions de la flota romana, confiades per la victòria i escampades pels camps, en va matar molts i va obligar la resta a refugiar-se a les naus. livi situa el cop no lluny de tarraco, no la batalla. després àsdrubal va tornar a creuar l’ebre i, segons polibi, va hivernar a cartago nova.
gneu va castigar els responsables segons el costum romà, diu polibi; livi precisa que uns pocs prefectes de naus. a polibi, gneu va reunir exèrcit i flota, va hivernar a tarraco i va repartir el botí a parts iguals entre els seus soldats, un gest que només explica ell. livi allarga l’any: una guarnició a tarraco, la tornada a emporiae, la revolta dels ilergets —que havien donat ostatges a escipió— instigada per àsdrubal, el setge de la seva capital, atanagre, i després el d’una ciutat dels ausetans, amb una emboscada als lacetans i trenta dies de setge en què la neu poques vegades va baixar de quatre peus, abans d’hivernar per fi a tarraco. tampoc no se sap si cissa va ser abans o després que publi s’enfrontés a anníbal al tesí: livi explica hispània «mentre això passava a itàlia», sense estació.
tarraco no va néixer aleshores: livi ja l’anomena el 218. gairebé tres segles després, plini el vell l’anomenaria «obra dels escipions, com cartago ho és dels púnics». obra, no fundació. i l’altra meitat de la decisió del roine es jugava a itàlia: publi, davant d’anníbal en persona.
