fasti esdeveniment
el mateix any · cada còmput
a.c.
30 a.c.
a.e.c.
30 a.e.c.
a.u.c.
dccxxiv
b.p.
1.980
era holocena
9.971
olimpíada
187a · any 3
anno mundi
3.732
1 · agost alexandria

el botí d'egipte i el mes de l'emperador

aegyptvs capta

l'1 d'agost del 30 a.n.e. les legions d'octavi entren a alexandria gairebé sense resistència. amb la mort d'antoni i cleòpatra cau l'últim regne hel·lenístic independent, i anys després el senat rebateja un mes del calendari en el seu honor.

bust de marbre de cleopatra vii, conegut com "la cleopatra de berlín", altes museum
anagoria · domini públic

agost no porta aquest nom per l’aniversari d’un emperador. el porta per una conquesta. va passar un dia com avui, l’1 d’agost de l’any 30 abans de la nostra era: les legions d’octavi —el futur august— van entrar a alexandria gairebé sense trobar resistència.

marc antoni, veient la partida perduda, es va llevar la vida; pocs dies després ho va fer cleòpatra. amb ells moria l’egipte dels ptolomeus, la dinastia grega que regnava des dels temps d’alexandre el gran, i desapareixia l’últim gran regne independent del mediterrani. segons suetoni i cassi dió, el botí dels faraons va ser tan colossal que, de tornada a roma, octavi va saldar deutes de l’estat i va repartir diners entre el poble —els congiaria que ell mateix enumeraria després a les seves res gestae— fins al punt que els diners van abundar a la ciutat, van caure els tipus d’interès i es va disparar el preu de la terra.

i egipte no es va convertir en una província qualsevol. octavi se la va quedar gairebé com una finca privada: la governava un prefecte de rang eqüestre, no un senador, nomenat personalment per ell, i cap senador no podia ni tan sols trepitjar el país sense el seu permís exprés —una prohibició que tàcit encara registrava generacions després, ja sota tiberi. el graner que alimentaria roma durant segles era, a la pràctica, seu.

el nom del mes no celebra el seu bressol: celebra el mes en què es va fer amo del món.

anys més tard, el senat, en un gest d’adulació calculada, va rebatejar sextilis —el vell sisè mes del calendari— com a augustus. i aquí hi ha el detall que gairebé ningú no explica: segons suetoni, august va preferir aquest mes al de setembre, en què en realitat havia nascut, precisament perquè a sextilis havia aconseguit el seu primer consolat i les seves majors victòries militars. el nom no commemora el seu naixement: commemora el mes en què es va convertir en amo del món conegut.

ara el matís historiogràfic, que convé no saltar-se. una llegenda tardana, atribuïda al monjo medieval johannes de sacrobosco, sosté que es va «robar» un dia al febrer perquè agost no quedés més curt que juliol i l’emperador no en sortís perjudicat davant el seu predecessor. és una història enganxosa, però blackburn i holford-strevens la desmenteixen amb detall a the oxford companion to the year: les longituds de tots els mesos ja havien quedat fixades per la reforma juliana del calendari, dècades abans que sextilis canviés de nom. ningú no va estirar agost a costa de febrer; august no va necessitar robar-li un dia a cap mes. li va bastar guanyar un mes sencer per dret de conquesta.

la ironia sobreviu en el mateix calendari que fem servir avui. cada vegada que s’escriu la data d’un 1 d’agost, s’invoca —gairebé ningú no ho sap— la caiguda d’alexandria, la fi de tres segles de reis grecs a egipte i el naixement silenciós d’un imperi que governaria el mediterrani durant els cinc-cents anys següents. com recorda rüpke en la seva història del calendari romà, pocs monuments han sobreviscut tan bé al pas del temps com un simple nom repetit dotze vegades l’any.

@yodidac · tiktok el botí d'egipte i el mes de l'emperador reproduir
@yodidac
⁕ ⁕ ⁕ aparat ⁕ ⁕ ⁕

fontes classicae.

  1. i. suetoni · vides dels dotze cèsars (august)
  2. ii. cassi dió · història romana llibre li, 17 i 21
  3. iii. macrobi · saturnalia i, 12.35
  4. iv. tàcit · annals ii, 59
  5. v. plutarc · vida d'antoni 76-86
  6. vi. august · res gestae divi augusti 15

bibliografia moderna.

  1. i. bonnie blackburn i leofranc holford-strevens · the oxford companion to the year
  2. ii. jörg rüpke · the roman calendar from numa to constantine

transitus

⁕   responsa   ⁕

dubtes sobre aquesta entrada

totes les responsa
¿por qué julio y agosto tienen los dos 31 días? ¿le robaron un día a febrero para que agosto no quedara por debajo?

la respuesta corta es que nadie le robó nada a febrero. la larga tiene dos piezas que conviene separar, porque la pregunta las junta y ahí nace la confusión.

la primera es el nombre. quintilis y sextilis —«el quinto» y «el sexto»— se llamaban así por su posición en el calendario viejo, el que empezaba en marzo. es el mismo fósil que deja a septiembre, octubre, noviembre y diciembre contando siete, ocho, nueve y diez cuando hace siglos que no les toca. quintilis pasó a iulius en honor de césar, y sextilis a augustus ya bajo el imperio. suetonio cuenta que augusto eligió ese mes por encima de septiembre, en el que había nacido de verdad, porque en sextilis había obtenido su primer consulado y sus mayores victorias; macrobio conserva el senadoconsulto con la misma justificación.

la segunda es la longitud, y ahí está el mito. la versión que circula dice que agosto tenía treinta días, que quedaba por debajo del julio de su padre adoptivo, y que el senado le arrancó un día a febrero para igualarlos. es una historia perfecta y es falsa: la levanta johannes de sacrobosco, astrónomo y maestro en el parís del siglo xiii —lo de «monje» se repite mucho pero su estado es incierto—, más de mil años después. blackburn y holford-strevens la desmontan con el argumento más simple que hay — las longitudes de los doce meses ya habían quedado fijadas por la reforma juliana del 46 a.n.e., décadas antes de que sextilis cambiara de nombre. julio y agosto tenían treinta y uno cada uno desde el principio, y febrero ya era el mes corto mucho antes de que ninguno de los dos se llamara así.

a augusto no le regalaron un día. le regalaron el mes entero

suetonio, augusto 31.2 (augusto prefiere sextilis a septiembre —su mes de nacimiento— porque en él obtuvo su primer consulado y sus mayores victorias)
macrobio, saturnales i, 12.35 (el senadoconsulto que rebautiza sextilis, con la misma justificación)
bonnie blackburn y leofranc holford-strevens, the oxford companion to the year (desmontan la leyenda del día robado: las longitudes ya estaban fijadas por la reforma juliana)
jörg rüpke, the roman calendar from numa to constantine
resposta en castellà
¿visitó octaviano la tumba de alejandro magno tras tomar alejandría?

sí, y lo cuentan dos fuentes. sucedió en el 30 a.n.e., tras la toma de alejandría, pero ninguna de las dos da fecha: suetonio se limita a «por aquel mismo tiempo» y dión sitúa la visita ya después de la muerte y el entierro de cleopatra. así que «por esos días» es todo lo que se puede afirmar con rigor, y conviene no apretarlo más.

suetonio da la escena principal: octaviano hizo sacar el cuerpo de alejandro de su sepulcro, lo contempló, le puso una corona de oro sobre la cabeza y lo cubrió de flores. y cuando le ofrecieron ver también a los ptolomeos —la dinastía griega que acababa de extinguir— soltó la frase que resume la visita entera: había venido a ver a un rey, no a unos muertos. tres siglos de faraones griegos despachados en una línea.

el detalle que todo el mundo recuerda es el otro: que al tocarlo le arrancó sin querer un trozo de la nariz. conviene citarlo con cuidado, porque quien lo cuenta es casio dión y lo introduce con un «se cuenta» — es decir, ni el propio dión lo da por seguro. es una anécdota que él transmite, no un dato que suscriba.

el gesto, en todo caso, es puro cálculo político. octaviano acababa de derrotar a marco antonio, que había jugado la carta helenística hasta el final, y necesitaba dejar claro quién heredaba qué. coronar a alejandro y despreciar a los ptolomeos es una declaración: la línea de los reyes griegos termina aquí, y el que se lleva el legado es él

suetonio, augusto 18 (hizo sacar el cuerpo del sepulcro, lo coronó de oro y lo cubrió de flores; y preguntado si quería ver también «al ptolomeo» —así, en singular— respondió que había venido a ver a un rey, no a unos muertos)
casio dión, historia romana 51.16 (lo tocó y le rompió un trozo de la nariz — pero dión lo introduce con un «se cuenta», distanciándose él mismo del relato)
resposta en castellà
dídac
⁕ sobre l’autor ⁕

dídac

divulgador històric. escriu sobre història política antiga i la ràbia que li produeix el seu propi segle. construeix a internet una encyclopædia romana — i unes quantes habitacions més.