la història que tothom recorda diu que roma va perdre una flota sencera perquè un cònsol es va enfadar amb uns pollastres que no volien esmorzar. la derrota és rigorosament certa. amb l’escena dels pollastres cal anar amb més compte.
any 249 abans de la nostra era. després d’una dècada de desastres navals, roma sostenia la seva armada a males penes, i des del bloqueig de lilibeu preparava un cop per sorpresa contra drèpanum, el port cartaginès de l’extrem occidental de sicília. al comandament hi anava el cònsol publi claudi pulcre.
abans d’una batalla, la religió romana obligava a consultar la voluntat dels déus mitjançant els pulli, els pollastres sagrats que viatjaven amb l’exèrcit. si menjaven amb avidesa i deixaven caure gra dels becs —el tripudium solistimum— el presagi era favorable; si es negaven a menjar, no ho era. segons ciceró, aquell matí els pollastres no van menjar, i claudi pulcre els va fer llençar per la borda amb una frase que es va fer cèlebre: si no volen menjar, que beguin.
la derrota és a polibi. els pollastres, no.
i aquí hi ha el matís que gairebé sempre es perd. qui explica l’anècdota és ciceró a de natura deorum, escrivint dos segles després del fet i amb un objectiu argumentatiu propi: està discutint sobre l’endevinació, i l’episodi li serveix d’exemple. polibi, la font més pròxima a la guerra i la més ben informada sobre ella, narra la batalla de drèpanum amb detall i no menciona els pollastres en cap moment. això no prova que sigui falsa —el menyspreu dels claudis per les formes religioses era un tòpic de la propaganda romana—, però sí que és una tradició posterior, no un comunicat de campanya.
el que sí que està documentat és la derrota, i no va fer falta cap impietat per explicar-la. la flota romana va entrar a la badia de drèpanum en desordre i sense haver reconegut el terreny. l’almirall cartaginès aderbal, en comptes de deixar-se embotellar, va treure les seves naus per l’altra sortida del port, va guanyar el mar obert i va acorralar els romans contra la costa mateixa, sense espai per maniobrar ni per remar. cartago va capturar o enfonsar noranta-tres naus. va ser l’única gran victòria naval cartaginesa de tota la guerra.
roma es va quedar sense flota, sense diners públics per reconstruir-la i amb la moral per terra. claudi pulcre va ser processat a la seva tornada. i un parell d’anys després, amb la guerra encallada a sicília, cartago posaria el comandament de l’illa en mans d’un general que convertiria la vida de les legions en un infern: amílcar barca, el pare d’anníbal.
