república primerenca
entrades
el pagès que va salvar roma
luci quinci cincinat rep el comandament absolut com a dictador el 458 a.n.e. per salvar les legions atrapades. esclafa l'enemic en setze dies i sorprèn el món renunciant al poder per tornar a la seva granja.
el final de la falange
a mitjan segle iv a.n.e., a les muntanyes del sud d'itàlia, roma abandona el rígid mur de llances de la falange hoplita i reorganitza les seves legions en maniples, blocs articulats disposats com un tauler d'escacs. la datació d'aquell canvi, però, és més esquemàtica del que sol explicar-se.
el pare que va executar el seu fill
l'any 340 a.n.e., durant la guerra llatina, el cònsol titus manli torquat fa ajusticiar el seu propi fill per haver guanyat un duel sense permís. d'aquella severitat va néixer un proverbi, la «disciplina manliana».
el sacrifici a l'inframón
l'any 340 a.n.e., amb l'ala esquerra romana cedint davant els llatins al peu del vesuvi, el cònsol publi deci mus es va cobrir el cap i va carregar tot sol contra l'enemic, oferint-se en la devotio als déus de l'inframón a canvi de la victòria.
la vergonya de les forques caudines
el 321 a.n.e., en un congost dels apenins, dos exèrcits consulars romans queden atrapats sense escapatòria. el general samnita gai ponci no els mata: els obliga a rendir les armes i a passar sota el jou, la pitjor afronta que un soldat romà podia patir.
la gran coalició contra roma
l'any 295 a.n.e., samnites, gals, etruscos i umbres es van aliar per anihilar roma a la plana de sentí. el cònsol publi deci mus va repetir la devotio del seu pare i es va oferir als déus de la mort; la victòria va segellar l'hegemonia romana sobre itàlia.
el jurament de la legió de lli
a aquilònia, l'any 293 a.n.e., l'aristocràcia samnita va tancar els seus millors homes en un recinte de lli i els va fer jurar morir abans que fugir. el cònsol luci papiri cursor va descobrir que el fanatisme no atura una legió ben formada.
la cinquena secessió i la llei que iguala
el 287 a.n.e. la plebs abandona roma per última vegada i acampa al janícul. per fer-la tornar, el dictador quint hortensi promulga la lex hortensia, que converteix els plebiscits en llei obligatòria per a tothom i tanca dos segles de conflicte dels ordres.