guerres samnites
entrades
el final de la falange
a mitjan segle iv a.n.e., a les muntanyes del sud d'itàlia, roma abandona el rígid mur de llances de la falange hoplita i reorganitza les seves legions en maniples, blocs articulats disposats com un tauler d'escacs. la datació d'aquell canvi, però, és més esquemàtica del que sol explicar-se.
la vergonya de les forques caudines
el 321 a.n.e., en un congost dels apenins, dos exèrcits consulars romans queden atrapats sense escapatòria. el general samnita gai ponci no els mata: els obliga a rendir les armes i a passar sota el jou, la pitjor afronta que un soldat romà podia patir.
la reina dels camins
l'any 312 a.n.e. el censor api claudi ordena traçar la via àpia de roma a càpua. roma descobreix que una guerra es guanya amb calçades que no s'enfonsen al fang, i neix la seva primera infraestructura logística.
la gran coalició contra roma
l'any 295 a.n.e., samnites, gals, etruscos i umbres es van aliar per anihilar roma a la plana de sentí. el cònsol publi deci mus va repetir la devotio del seu pare i es va oferir als déus de la mort; la victòria va segellar l'hegemonia romana sobre itàlia.